Abans d'ahir es va jugar el gran classic de la lliga espanyola, el que anava a ser el classic més igualat de la història. Però després sobre el camp només hi van haver dos colors, els colors locals, el blau i grana, els colors del Barça.
El dilluns 29 de novembre del 2010, 16 anys després d'aquell històric 5-0 de l'equip dirigit per Cruyff, el Barça va repetir una històrica maneta davant un Madrid superat e impotent que no va estar present ni en la roda de premsa.
Una cosa va quedar demostrada, el futbol del Barça està a anys llum del del Madrid. El seu estil d'atac, espectacular, ràpid, de 'tiqui-taca', enamora a tot el món. En canvi, el de José Mourinho, avorreix a les ovelles. La seva defensa i el seu contraatac són descomunals, sí. Però quan aquestes dues facetes li fallen, els seus arguments s'enfonsen.
Abans del partit els blancs ja es veien campions de lliga però, des de que l'arbitre va xiular l'inici del partit, el Barça es va mostrar superior en tots els aspectes. La ofensiva local va començar quan en el minut 9 Messi va enviar una pilota al pal, que per poc no acaba en gol. Minuts després Xavi obria el marcador després de un gran pase en profunditat de Iniesta i un excel·lent control de tacó. Pedro marcaba el 2-0 rematan un centre ras perfecte de Villa, després de guanyar-li la posició a un Marcelo descol·locat.
Abans del partit els blancs ja es veien campions de lliga però, des de que l'arbitre va xiular l'inici del partit, el Barça es va mostrar superior en tots els aspectes. La ofensiva local va començar quan en el minut 9 Messi va enviar una pilota al pal, que per poc no acaba en gol. Minuts després Xavi obria el marcador després de un gran pase en profunditat de Iniesta i un excel·lent control de tacó. Pedro marcaba el 2-0 rematan un centre ras perfecte de Villa, després de guanyar-li la posició a un Marcelo descol·locat.
Només començar la segona part, Messi, va tornar a demostrar qui és el millor jugador del mòn amb dos pases maravellosos a l'espai cap a Villa que rematà amb molta sang freda davant de Casillas.
A partir d'aquest instant, el terreny de joc es va converitr en un rondo gegant i el Madrid no va rascar bola.
En el minut 90 Jeffren que acabava de sortir al camp, va arrodonir la golejada amb el seu gol a pase de Bojan, convertint-se en el Ivan Iglesias del s.XXI.
Tots el jugadors van correr a celebrar-ho en una gran pinya on només es distingien mans axecades,ben obertes a l'aire, fen referencia als 5 gols que acabaven de marcar al Madrid.
L'equip blanc només va estar present en dos dsiputes que van ocorrer al llarg del partit. La primera, quan una pilota que havia sortit fora arriba als peus de Guardiola que al demanarse-la Cristiano Ronaldo la llença cap a un cantó, fet que provocà el portugués, que reacciona empentant l'entrenador català, i això als jugadors que van directes cap a l'estrella blanca a la que recriminen l'acció. La jugada acaba amb una targeta a Valdes que arremet violentament contra el portugués.
Al final del partit, amb 5-0 al marcador, Sergio Ramos fa una dura entrada a destemps i sense intenció de jugar la pilota, a Messi, fet que provocà de nou als culés que no dubten en recriminar-li l'acció. Peró Ramos deixant-se endur per la impotencia i la rabia colpeja a Puyol i Xavi a la cara. El jugador blanc va acabar expulsat.
El partit de dilluns va ser una lliçó d'humilitat i de futbol, un bany blaugrana que va deixar a l'afició merengue, als jugadors i al propi tècnic amb una sensació d'impotencia i inferioritat que no seràn fàcils de digerir.
El Barça va tornar a fe història com ja ens tenen acostumats i, tal i com va dir Guardiola als seus jugadors després del partit, sigueu humils... pero ha estat un putu espectacle!
Jaume Milán Blasco
