DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA

DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA

El 29 d'abril es celebra mundialment el Dia Internacional de la Dansa (DID).

El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO proposà aquesta data per commemorar el naixement de Jean-Georges Noverre, considerat el pare del ballet modern.

Cada any el DID converteix la dansa en la gran protagonista,recolzant l'esforç constant de totes aquelles persones que fan que la dansa.

L'objectiu del DID sempre ha estat el d'acostar la Dansa a la ciutadania. I al llarg dels anys.Aquest dia les companyies i escoles de dansa, duen a terme activitats dirigides a una audiència fora del seu àmbit habitual. És un dia de festa que celebren tots els països del món amb espectacles especialment dedicats a la dansa a través de: classes obertes, assajos a l'aire lliure, balls populars, programes en ràdio i TV, espectacles de carrer...

 

Dia dels innocents

Dia dels innocents.

 

El dia dels innocents es celebra el 28 de desembre.

 http://youtu.b51o

Una altra característica de la festa és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, les innocentades, a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”: trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents. Actes sense malícia que un dia qualsevol serien condemnats, eren socialment admesos aquest dia amb el convenciment de que es tracta d'un moment d'excepcionalitat.

Se celebra a Espanya i a direfents països.
Segons l'Evangeli de Mateu, el rei Herodes, quan va ser informat sobre el naixement de Jesus, va fer degollar a tots els infants de Betlem, morint així milers d’innocents.
Però el caràcter festiu de la diada, ben segur que prové d’un altre origen. Durant la època més dura de l’any a nivell climatològic, coincidint en un període de poca activitat als camps, la gent necessitava divertir-se i relacionar-se amb els seus veïns. Així en ple hivern, s’organitzaven jornades de festa desenfrenada i disbauxa, just després de Nadal.

 

http://youtu.be/DUsL_RHp51o

El dia de tots sants

El dia de tots sants

És una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia de difunts, el 1 de novembre, es un dia festiu pels treballadors. Un dels costums d’aquesta celebració és la visita als cementiris, menjar castanyes i l’elaboració de panellets. S’hi va a arranjar i guarnir les tombes dels familiars i d’altres persones conegudes o simplement a passejar i observar les tombes, tan diverses en la forma. Halloween es la nit del 31 d'octubre que es celebra a diverses parts del món, però sobretot a Estats Units, Canadà, Irlanda i Anglaterra.

L'origen prové d'un període de temps anterior al procés de cristianització. A les tradicions catalanes abans els padrins regalaven els panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven la mona.

Consistia en que la família es reunia i recordava els difunts. Es tractava, doncs, d’una celebració íntima i familiar, tot i la dosi de temor que inevitablement provoca la incertesa del món sobrenatural.

Amb el temps, però, ha canviat molt la relació que la societat té amb la mort i, per tant, també s’ha transformat la festa.

  

   

Sant Valentí

Sant Valentí

Aquest dia es conegut com el dia dels enamorats, es celebra al 14 de febrer a tots el paissos. A Catalunya el dia dels enamorats correspon al 23 d'abril, diada de San Jordi, tot i que també es celebra l'amor per Sant Valentí.

L'origen fa referencia al nom de diversos sants: l bisbe sant Valentí de Terni i el màrtir Valentí de Roma. Amb la festivitat d’aquest sant es relaciona la festa dels enamorats, de fet sobre aquests sants es sap ben poc i fins i tot podria tenir un caràcter llegendari.

Hi ha una llegenda que explica que sant Valentí és patró dels enamorats perquè la seva diada coincideix amb el moment de l’any en què les aus comencen a aparellar-se. En tot cas, tenim constància que ja se celebrava, si més no, a partir del segle XV a Anglaterra i a Escòcia, on es feia coincidir amb l’inici de la primavera.

Podria ser una de les antigues manifestacions catalanes de la festa dels enamorats, i no tan sols un invent nord-americà que es suggereix en l’article “La cançó de San Valentín del poeta Pardo” publicat l’any 1955, de fet és una cançó amorosa, atribuïda al poeta Pardo que dedica a una dama anomenada.