dissabte, 8 de novembre de 2014

8 Novembre: “L'eterna lesió de Matías”

El dia 8 de novembre per desgràcia per als aficionats al futbol sala, i en especial per a Matías Raúl Lucuix serà un dels dies més tristos i a la vegada més senyalats en aquest esport, desgraciadament. Per als que en són seguidors, ara mateix s'estaran preguntant “Qui és aquest Matías?” Doncs la resposta és ben senzilla, és un jugador natural de Buenos Aires (Argentina), de 28 anys, conegut esportivament com a “Matí” i que ha militat en el River Plate Fs, l'històric Caja Segovia i l'Inter Movistar, d'Alcalà d'Henares (Madrid).

Mati (esquerra) celebrant un gol amb els seus companys de Caja
Segovia. Foto GolSala.
Molta gent no el coneix o probablement se'n deu haver oblidat d'aquest jugador i només el recordaran els més nostàlgics a aquell noi que amb només 11 anys va debutar al primer equip del River argentí i que amb 22 posava rumb a Caja Segovia, deixant la seva Argentina natal per meravellar al públic segovià i a tots els aficionats de la LNFS, especialment la temporada 2010-11 amb l'anomenada “Generació de Plata”, on també hi jugava Sergio Lozano, actualment al FC Barcelona Alusport, entre altres. I en acabar el 2011 com a subcampions de lliga va canviar el blanc, negre i vermell del Caja per anar a jugar al que és considerat el millor equip de món, l'Inter Movistar madrileny. Amb els verds va jugar una molt bona primera campanya, deixant bocabadat al públic del Caja Madrid, tot anava sobre rodes i entre cella i cella tenia el Mundial per acabar de fer una temporada de somni, però aquest jove que tenia molts números per ser en un futur no molt llunyà el millor jugador del món, desgraciadament va haver de deixar les pistes el 8 de Novembre de 2012, un dia que l'ala odiarà tota la vida.

Matías en el Mundial de 2012 en el moment que és va lesionar.
Foto FIFA.
S'estava disputant el Mundial de Futbol Sala de Tailàndia, Argentina tot i no estar a les Travesses per a sortir campió degut a la bipolaritat de la competició, en 7 campionats jugats, només han guanyat Brasil (5 títols) i Espanya (2 títols). Però tot i no ser candidata a guanyar, sempre és una selecció perillosa. Matí era per no dir l'estrella, una de les estrelles dels sud-americans. Van jugar una bona fase de grups, tot i quedar segons per darrera d'Itàlia, tot anava de cara per a l'albiceleste, van guanyar van guanyar 2-3 a la selecció italiana, un gran conjunt i actualment campiona d'Europa, a més i juga el futbolista del Barça Saad. Però al darrer partit abans d'acabar la primera ronda, en el partit Argentina-Austràlia, en una jugada, “el Messi del futbol sala” és trencava la tíbia i el peroné i sortia de la pista del Nimibutr Stadium de Bangkok destrossat, l'albiceleste va arribar als quarts i va caure contra el conjunt que seria campió, Brasil, però això poc importava.

Ja en un principi, el doctor Pedro Guillén, que va operar al jugador va fer la següent declaració: “ No és una lesió habitual en aquest tipus d'esport, és més normal en esports de més contacte, com el Futbol 11, i tot i així no és gens freqüent (...) És una fractura important i és la lesió més complicada que he vist mai.”
L'argentí celebrant un gol amb Inter. Foto @intermovistar.
Una operació, deu mesos de baixa acompanyats de dos plaques de titani i 20 claus era el que en principi havia d'esperar el jugador per tornar a la pista, i tot anava encaminat, però una infecció tornava a complicar les coses, el de Buenos Aires tornava a passar pel quiròfan, i així successivament porta ja 2 anys i encara no ha vist el final de túnel, tot i que encara regna una mínima esperança per aquest esport i que encara no s'hagi de retirar, tot i que sembla difícil. 

Luis Amado, capità d'Inter, amb la samarreta del "3" a la celebració
de la lliga 2013-14. Captura de pantalla de Youtube.
I, tot i que han passat 2 anys de la seva terrorífica lesió, els seus companys encara no l'han oblidat, el seu actual equip: Inter va ser el campió de lliga i de copa la temporada passada, i a les dues ocasions Matí hi va ser present, a la Copa, l'ala és va desplaça fins a Logronyo per donar ànims als seus companys (que és van imposar 3-4 a al ElPozo amb un gol a falta de dècimes de Batería en una polèmica final) i que l'argentí celebraria a peu de pista amb crosses, a la lliga, tot i no estar present al tercer i definitiu partit de play-off jugat a Múrcia, si que quan va acabar el partit i Inter recollia el trofeu de campió, Luis Amado, capità de l'equip, és va posar la samarreta verda amb el número '3' de Matías a l'esquena i aixecava el títol donant homenatge al seu company lesionat des de feia 19 mesos, i que tornava a passar pel quiròfan entre aquells dies de juny, era la tercera vegada des de el 2012. I com va escriure el jugador a les xarxes socials, no és rendirà i a nosaltres només ens queda donar-li ànims perquè torni a córrer per la pista com feia abans.

El vídeo de la jugada: