diumenge, 21 de desembre de 2014

Dia Mundial de la Televisió


El passat dia 21 de novembre, fa un mes, es va celebrar el Dia Mundial de la Televisió. La televisió, segons el DIEC, és la transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o per cable. No s'ha de confondre amb el televisor, que és l'aparell que rep la televisió.

Al 1996, l'Assemblea General de la Organització de les Nacions Unides (ONU) va proclamar el 21 de novembre el Dia Mundial de la Televisió, commemorant la data de la celebració del primer Fòrum Mundial sobre aquest medi de comunicació a l'ONU.

La invenció de la televisió s'atribueix a John Logie Baird, que després de moltes proves i estudis sobre com transmetre imatges a distància, va aconseguir fer-la funcionar a la dècada de 1930. Aquest és l'aspecte que tenia:

És cert, però, que la televisió (i el televisor) han evolucionat molt durant tots aquests anys, i al parlar-ne hem de canviar conceptes i idees perquè ja no és el mateix que als anys 30. En aquesta fotografia es mostra l'evolució de la televisió:

Aquest dia, en la meva opinió, és de vital importància pel paper cada vegada més important que ocupa la televisió en les nostres vides. Avui en dia, gairebé totes les famílies tenen un televisor a casa, i és vist com una cosa estranya no tenir-ne un. És útil per assabentar-se del que està passant al món, comunicar-nos, distreure'ns...

El 21 de novembre el Clúster Audiovisual de Catalunya i el TecnoCampus organitzen el Dia Mundial de la Televisió a Catalunya, en que crítics televisius, periodistes, comunicadors audiovisuals, tècnics, reguladors, productors i gestors de mitjans de comunicació, reflexionaran sobre el mitjà avui i amb una mirada cap al futur. 

dimecres, 17 de desembre de 2014


Festa popular de Tots Sants
Fa aproximadament un mes es va celebrar la festa popular de Tots Sants. Aquesta festa, és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i esta relacionada amb la festa que dóna celebració l’endemà, anomena el Dia de difunts.
El seu origen prové d’una etapa anterior a la cristianització, aquesta etapa era la que va tenir lloc els celtes. Tots Sants va començar sent una derivació d’una festa cèltica anomenada Samain. En aquesta festa es veneraven els morts. Per a els celtes, l’any estava dividit en dos parts: el temps clar i el temps fosc. El temps clar es quan es referien a l’estiu i la primavera i el fosc l’hivern i la tardor. El Samain estava fora d’aquests dos temps i per això es deia que les portes de l’altre món en aquest temps estaven obertes per a que els morts ens poguessin visitar.
La festa cristiana no es va instituir fins el segle VII amb el papa Bonifaci IV. Va purificar un temple pagà dedicat a tots els Déus, per l'ajuda que havien rebut en les dures batalles. Va decidir que cada 1 de novembre se celebrés una festa, una diada dedicats en honor de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el temple. Va concloure que durant aquell dia es fes una missa en honor dels morts i un peregrinatge al cementiri per fer-hi una visita. Aquest costum s'ha convertit en un tret comú en totes les cultures que en un moment van ser influïdes per l'antiga Roma. Més tard la festa es va estendre a tots els sants. El culte als morts es manté fins el dia d'avui. Normalment es diu missa en honor als morts i després es fa una visita al cementiri.
A Catalunya es mengen tres menjars diferents propis d'aquest dia; les castanyes, els moniatos i els panellets. D'això se'n diu la Castanyada.










dimecres, 3 de desembre de 2014

Dia de Tots Sants


DIA DE TOTS SANTS

Es va celebrar el primer dia de Novembre, fa un mes. Aquest dia marca un temps de transició; això vol dir, que els hàbits de les persones canvien i es preparen per als mesos de foscor i fred. Tots Sants és una festa dedicada especialment al record dels avantpassats. 















Alguns dels costums d’aquesta celebració que acostumen a fer la majoria de gent és visitar als cementiris, que consisteix normalment en guarnir les tombes dels familiars i d’altres persones conegudes o simplement anar a passejar mentre vas observant les tombes; menjar castanyes, i fer panellets per desprès menjar­los. També té un sentit domèstic, això vol dir, que la familia es reuneix i
recorda als difunts mentre menjen castanyes (com hem dit abans), resant el rosari o deixen un plat buit a la taula en memòria del difunt; una altra opció que també es fa és encendre veles o llums davant les fotografies del difunt. Amb l’objectiu de demanar al més enllà l’acolliment dels membres de la família i demanar també que els seus avantpassats protegeixin la llar i  el llinatge (membres de la família).

Aquesta data juntament amb la Castanyada i Halloween són el moment de l’any en que s’interrelacionen el món dels vius amb la dels morts.

El cementiri de dia
El cementiri de nit













Noemí Iglesias